CALENDARI DE TARDOR
Setembre que ens portes
de nou la tardor,
tu deixes els boscos
pel brau caçador.
Collim bones pomes
que tu has madurat;
hem fet la verema
i el camp hem llaurat.
Octubre que daures
el bosc que era verd,
el cup i la bóta
de vi ens has omplert.
T'enduus l'oreneta
molt lluny, cel enllà;
però a l'hort la magrana
tu has fet coronar.
Novembre que plores
tot regant els camps
bolets i castanyes
duus a xics i grans.
El dia s'escurça,
se'n va Sant Martí,
les fulles ja cauen
el fred és aquí.
Desembre que arribes
amb Sant Nicolau,
la neu que tu portes
fa el cim més suau.
L'anyada s'acaba,
t'enduus la tardor;
però amb tu torna sempre
el Nadal del Senyor.
(Popular polonesa
Adapt.: M. Martorell)
TARDOR
Les noies de vint anys,
que escriuen cartes llarguíssimes
al promès que serveix a Extremadura,
i les criatures
que als capvespres d'estiu
criden horriblement pel carrer
fins que és ben fosc
us poden dir quin dia i a quina hora
ha començat la tardor.
Ells, només, coneixen els secret
perquè l'arribada s'endevina
-jo també he estat criatura-
amb un estreniment tan subtil
que fa basarda,
i tot el que la gent coneix,
i tot el que la gent estima
o bé odia,
tot el que és la tardor per a nosaltres,
és només la seqüela
una mica insípida i rutinària
d'aquest contacte íntim
que fa llanguir la noia
que té el promès servint a Extremadura
i que deté la cursa folla del vailet,
un sol instant,
que ja no retrobarà mai més.
Les Quatre Estacions. Miquel Martí i Pol
PAISATGE DE TARDOR AMB POETA
Et vas girar un moment, acomiadant-nos,
encerclant amb ulls cansats i empetitits
un paisatge de tardor que es reduïa
a un carrer gris, discretament indiferent,
vorejat de plàtans vells, mig nus, esblanqueïts.
Enfilant altra volta el camí vers l'estació
t'endinsares pel portal de la teva ombra.
Era el capvespre del dia de Tots Sants,
l'inici d'un altre llarg i fosc hivern.
Joan Vinyoli
TARDOR
Sóc ara en avingudes de novembre
on tot es fa quiet i sembla caure
com desistint. La melangia llaura
camps de records però ja res no sembra.
Ara tot és campana que s'atarda
tocant a morts i posa gravetat
boscos endins on la madura tarda
ja minva, plena d'or i soledat.
Ulls tristos, melancòlics de la posta,
no us apagueu: la llangorosa flama
un altre món al nostre món acosta,
del somni fa més íntima la trama.
Vida, on ets? La nit tot ho reclama
i un plor de vent és l’única resposta.
Joan Vinyoli
CAMBRA DE TARDOR
La persiana, no del tot tancada, com
un esglai que es reté de caure a terra,
no ens separa de l'aire. Mira, s'obren
trenta-set horitzons rectes i prims,
però el cor els oblida. Sense enyor
se'ns va morint la llum, que era color
de mel, i ara és color d'olor de poma.
Que lent el món, que lent el món, que lenta
la pena per les hores que se'n van
de pressa. Digues, te'n recordaràs
d'aquesta cambra?
"Me l'estimo molt.
Aquelles veus d'obrers -Què son?"
Paletes:
manca una casa a la mançana.
"Canten,
i avui no els sento. Criden, riuen,
i avui que callen em fa estrany".
Que lentes
les fulles roges de les veus, que incertes
quan vénen a colgar-nos. Adormides,
les fulles dels meus besos van colgant
els recers del teu cos, i mentre oblides
les fulles altes de l'estiu, els dies
oberts i sense besos, ben al fons
el cos recorda: encara
tens la pell mig del sol, mig de la lluna.
Gabriel Ferrater
Del llibre "Les dones i els dies"
SETEMBRE
Avui ha fet un dia gris, habituals
Diades de setembre s’han endut
Tots els últims colors de vacances.
M’he passejat tot sol, cap al captard,
Amb un jersei d’hivern i he resseguit
Un fil d’escuma que venia , lent,
A morir de biaix per la badia.
De sobte, he recordat tots els recons
On també van morint figures teves.
No ha costat gens de fer.-se fosc
I, ja camí de casa, m’han alenat
Un vent fredíssim de tardor. La nit
M’ha dut cap a altres llocs secrets,
On hi ha, coberts de pols, però latents,
Dolors mig diluïts pels nostros cossos.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada