La xerrada que ens va donar Sol Picó el
dimarts passat a la biblioteca va ser
molt emotiva i em va agradar molt. Ens va explicar tot el recorregut de la seva
vida com a directora i ballarina de diferents disciplines.
Des de ben
petita a ella, ja li agradava la dansa i necessitava ballar per viure. Des que
era un infant ja saltava, corria i
estava tot el dia bellugant-se fins que la seva mare la va apuntar a dansa clàssica als sis anys. La primera
vegada que es va posar en la barra de ballet a fer un pliè va sentir unes pessigolles
que li van fer sentir-se com si hagués de
viure de la dansa, però va passar el temps i va continuar aprenent fins que es
va presentar a un càsting a l’institut del teatre. Estava molt entusiasmada i
tothom li deia que ballava molt bé. Però no la van agafar perquè li van dir que
estava grassoneta . Es va emportar el primer cop a a la seva vida en el món de
la dansa; però la Sol Picó mai no es va rendir, va continuar lluitant per als seus
somnis de ser ballarina. No es podia rendir. El que havia sentit en aquella
barra era un fet real no una imaginació.
El seu pare li deia que no
s’havia de dedicar al ball, que era molt sacrificat i que no l’agafarien enlloc,
que el que havia de fer és una carrera ,
no obstant això, la Sol Picó va continuar treballant molt dur per aconseguir el seu somni, li van donar
una beca per anar a França, després a Nova York, va passar moments durs fins que finalment va
aconseguir formar la seva primera companyia. Des d’aleshores no ha
parat de fer dansa de tot tipus per tot el món i visitar mes de 50 països.
Tenia raó de seguir endavant el seu
somni , ella havia sentit alguna cosa
estranya quan estava en aquella barra fent un pliè, tenia la necessitat de viure del món de la dansa, i així va ser,
ho és i ho serà.
Berta Cruz 2n ESO C
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada